I love Conchi la de la Farmasia

Mare meua que bona es Conchi la de la Farmasia, és única i sempre disposta a ajudar a tots. Conchi sols hi ha una, i ben Guapa que està!!! Intentaré descriure amb un exemple fins a quin punt és capaç de donar-ho tot per ajudar al “prójimo”. Com deiadeia ella: “En fi, m’havia despullat, m’havia llevat les joies i m’havia gitat, però en fi, tot meravellós, mentre siga aixina, tot meravellós“, jeje

El dissabte va ser un dia dur, com tots els soparets, però en aquest cas, per primera vegada em vestia de Vermell convidat per Sandra Berlu i les capitanes dels Vermells, l’esquadra Kaaba. Va estar molt xulo el sopar i el dia en general, però a última hora es va fotre la cosa, tenia una escaldà guapa i no podia ni caminar, aixi que quasi no em vaig poder menejar del Barba, cada moviment era una xicoteta tortura, en lo que a mi m’agrada reballar per ahi… Quan van tancar el barba venia el calvari, baixar per la plaça fins el Crack, la línia de meta. Vaig arribar caminant com si fós un compàs, en les cames totalment obertes, però no podia més, què podia fer? Eren les cinc del matí!!! I jo a punt de sagnar. Com una llum, em va vindre a la ment ella, la meua salvadora: Conchi era la meua esperança. On vas Fabianet??? Ara vinc!!!!!!!

- Riiiiiiiiiiing

- Qui és??

- Hola Conchi, sóc Fabian, que estic escaldaet, pots ajudar-me?

- Claro home, ara et busque una cremeta que em vaig endur al viatge però al final no me la vaig posar.

I me la va tirar per les escales.

- Conchiiiii, però jo vull que me la poses tu…….

- Inga valeeee, munta…

I ahí vam muntar, ens va obrir les portes de sa casa, estava dormint la pobreta, però feia molt bona cara, tan bella com sempre i amb la seua sonriseta perenne, supermorena, acabava d’arribar de Gandia. Ale xico, assenta’t, i ahí va ocorrer tot, tu me dás cremita, yo te doy cremita… Y el mal se’n va anar amb ixes mans de santa.

Després de la sessió de massatges inguinals, li vam dir:

- Conchi, convida-nos a un cubateta, jejeje

- Claro xicos , a vore que tinc per ahí…

I ens va traure ixe fabulós TIJUANA, que ens va mesclar en coca-cola light i al que vaig afegir albargina i bajoques del rostit que ella acabava de fer:

- Guay mira, l’acabe de fer

Conchi no parava de dir: Guaaaay que coses! Guay que cosessss! Açò no m’havia passat mai! jejejeje Ens va ensenyar també tots els rosaris que tenia, ens va convidar a uns bombonets, volia convidar-nos també a esmorzar, però a les 5 a.m. com que no teniem encara massa fam… Li vaig demanar permís per fer fotos: Conchiiii, vaig a fer-te un reportage per a internet ehhh, i em va dir, Guay chicho, espera que em canvie… I va anar a la seua habitació, es va canviar el camisó que duia i se’n va posar un de gala, jeje

Quan ja “mon” anavem, em diu: ay xico, espera’t un moment que t’arregle això no et faça mal. I apareix en una tavalloleta. Jo ja estava prou aliviat amb el seu massatge y el Claral Ungüent, no savia quina altra tècnica anava aplicar-me…

- Deixa’m que t’ho pose ahí i aixina no et farà mal. Esta tovalloleta està per estrenar, és del meu aixovar, mira, té les meues inicials:

I m’ho va colocar al voltant dels testicles en tot el carinyo del món, i jo més preciat que res.

En fi, és algo que segur que contaré als meus nets. No tot el món pot presumir d’haver caminat per la plaça i el Crack amb una tavalloleta pa estrenar entre les cames de l’aixovar de Conchi la de La Farmasia. Tot un orgull.

- Bé Conchi, moltes gràcies per tot, eres la millor. Quan li conte açò a mon pare i ma mare, fliparan, jeje. Una besà, si vols algo, ja saps.

-”Pues tens que venir un altre dia a penjar-me estos dos quadres” .

- Claro Conchi, per tu el que faça falta!!!

Tremenda Conchi, i gràcies com sempre a la reportera Sandra Llorens, que sempre està en el lloc i moment justos per documentar gràficament estes situacions, jeje. Recorde algo de un caragol…

La resta de fotos (bé, les que es poden vore, jeje)

Conchi la de la Farmasia

~ per faloco a Agost 8, 2007.